Nihil obstat

El nihil obstat és una locució llatina amb la qual l'Església catòlica confirma oficialment que, des del punt de vista moral i doctrinal, no hi ha cap obstacle ni objecció contra una obra que aspira a ser publicada o contra una persona que aspira a certes funcions superiors a l'ensenyament o un altre càrrec oficial o contra un candidat beat o sant. Fora del context catòlic, en el llenguatge corrent significa «no hi ha dificultat per al compliment d'alguna acció».^[1]

Al sentit propi segons el dret canònic, no és una recomanació, només afirma que no hi ha res contra.^[2] Prové de nihil, «res» i el verb obstare, «ser un obstacle, destorbar».^[3] El protestantisme no coneix el nihil obstat, la investigació bíblica i teològica hi és lliure i cap magisteri ni autoritat no pot arrogar-se el dret d'imposar una línia de pensament.^[4]

Aquesta política de repressió de persones i de llibres té una llarga tradició, que comença quan la tècnica de la impressió es va popularitzar i que la Inquisició va actuar amb tota vehemència per impedir la divulgació d'«escrits dolents».^[5] A Espanya, després d'un intermedi més obert durant la segona república, el poder censurador va tornar a l'Església durant el franquisme fins que el 1977 es va promulgar la Llei sobre la llibertat d'expressió.^[5]